LA GALERIA 09/02/12 - Xevi Sala
Un llibre col·lectiu recorda
que de crisis n'hi ha moltes i que l'alfabetització és un repte permanent
“En Guillem no hi és? Això s'ha de suspendre ara mateix!”, ironitza en Manel
Mesquita abans que comenci l'acte. Evidentment, fa broma. Una de les grandeses
de la Llibreria 22 és que, encara que en Guillem Terribas no hi pugui ser
perquè a última hora li ha sorgit un imprevist, l'esperit del mestre de
cerimònies ronda les prestatgeries i sotja els racons, amatent als detalls
perquè tot surti, una vegada més, bé. “Som aquí –anuncia l'editor Quim Curbet–
per presentar un llibre que el mes de setembre passat tan sols era una idea.”
Quatre mesos entre la primera proposta i la publicació final és un temps que
qualsevol iniciat en el món editorial ha de considerar un rècord ben
espectacular. Això és el que ha tardat en Sebas Parra a motivar i mobilitzar la
seixantena d'autors que hem participat en la redacció d'Ensenyar, aprendre,
salvar-se. Lan Daukaia, La Takaia, Swakwi Takaia, impulsat des de
l'Associació d'Educació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPC-FA) i editat per
Curbet Edicions. “En Sebas em va venir a veure –va revelar Curbet– perquè tenia
molt clar que volia fer un llibre però sense tenir la més remota idea de com el
volia fer. És dir, al revés del que sol passar: la gent et ve a trobar perquè
ja té un llibre escrit i vol que el publiquis.” En Sebas, com sempre didàctic i
pudorós a parts iguals, va agrair l'esforç de la logística de Can Curbet i va
admetre que, efectivament, tot va començar en adonar-se que la celebració del
vint-i-cinquè aniversari de l'agermanament entre Girona i la població
nicaragüenca de Bluefields es mereixia alguna cosa més que les ressenyes
oficials. “A Nicaragua van per la tercera revolució –va encoratjar els
presents–: la primera va derrocar una dictadura, la segona va alfabetitzar el
país i l'actual es proposa posar fi a la pobresa. I això que en els seus
inicis, els sandinistes eren tan sols nou persones. Nosaltres, que som molts més,
almenys hauríem de fer la nostra primera, de revolució.” Durant la presentació,
va acompanyar Curbet i Parra la regidora d'ICV de l'Ajuntament de Girona Núria
Terés, que en el mateix to combatiu va receptar “utopia i compromís contra el
desencís”. Entre el públic, el filòsof Josep-Maria Terricabras, feliçment
recuperat de l'accident, demostrant amb la seva implicació que, si has estat a
punt de perdre alguna cosa més que la revolució, totes les que es presenten
s'han de viure com si fossin la primera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada